Comentaris a: El nombre de persones amb sobrepés, ja supera al de desnutrits. http://www.mercecardona.com/2008/el-nombre-de-persones-amb-sobrepes-ja-supera-al-de-desnutrits/ Dietista i Nutricionista Tue, 24 Nov 2009 00:03:44 +0100 http://wordpress.org/?v=2.8.4 hourly 1 Per: josep ramon fariol http://www.mercecardona.com/2008/el-nombre-de-persones-amb-sobrepes-ja-supera-al-de-desnutrits/comment-page-1/#comment-3 josep ramon fariol Wed, 25 Jun 2008 07:42:12 +0000 http://www.mercecardona.com/?p=8#comment-3 Comparteixo el missatge que llença l’article, es opinió meva que globalment estem tenint cada cop l’accés més fàcil als aliments, ja era així al món desenvolupat, però quan aquest procés es dona en els països menys afavorits econòmicament, la poca puixança econòmica de que gaudeixen no s’aprofita per comprar aliments bàsics i cuinar-los amb tècniques bàsiques (per exemple arròs bullit o fesols, carns i peixos al forn, etc) si no que s’utilitza per comprar aliments més “divertits” (brioixeria industrial, snacks, begudes carbonatades) essent aquesta elecció, fruit de les campanyes comercials de grans empreses que troben en aquest tipus de mercats una bona diana comercial. No cal anar tant lluny a predicar sobre els bons hàbits alimentaris, aquí al nostre país i fruit del contacte establert amb alumnes d’ESO i els seus pares, i les sensacions que m’han transmès, arribo a la conclusió que; hom té clar que cal aprendre per fer activitats bàsiques a la nostra vida (conduir, treballar, etc), però la percepció general és que el fet d’alimentar-se (concepte diferent de menjar) és quelcom aprés o innat en la condició humana i poca gent es planteja que caldria un aprenentatge per fer-ho correctament. Comparteixo el missatge que llença l’article, es opinió meva que globalment estem tenint cada cop l’accés més fàcil als aliments, ja era així al món desenvolupat, però quan aquest procés es dona en els països menys afavorits econòmicament, la poca puixança econòmica de que gaudeixen no s’aprofita per comprar aliments bàsics i cuinar-los amb tècniques bàsiques (per exemple arròs bullit o fesols, carns i peixos al forn, etc) si no que s’utilitza per comprar aliments més “divertits” (brioixeria industrial, snacks, begudes carbonatades) essent aquesta elecció, fruit de les campanyes comercials de grans empreses que troben en aquest tipus de mercats una bona diana comercial.

No cal anar tant lluny a predicar sobre els bons hàbits alimentaris, aquí al nostre país i fruit del contacte establert amb alumnes d’ESO i els seus pares, i les sensacions que m’han transmès, arribo a la conclusió que; hom té clar que cal aprendre per fer activitats bàsiques a la nostra vida (conduir, treballar, etc), però la percepció general és que el fet d’alimentar-se (concepte diferent de menjar) és quelcom aprés o innat en la condició humana i poca gent es planteja que caldria un aprenentatge per fer-ho correctament.

]]>